EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

dijous, 20 de febrer del 2014

Entrevista a Ràdio Mollet




En Manel Jovani i en Xavier Gálvez després de l'entrevista





Aquest passat dimecres 19 de febrer en Xavier Gàlvez, de Ràdio Mollet, em va fer una entrevista pel seu programa "De tu a tu", en relació al blog que esteu consultant i del meu treball de recerca "La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització".

Tot i que no ens coneixiem, em vaig sentir molt a gust i vam poder dialogar sobre aspectes d'interès mutu al voltant de la figura de la Deessa Terra.

Si us bé de gust escoltar aquesta entrevista, ho podreu fer el proper dilluns 24 de febrer, de 21:30 hores a 22:00 hores i el diumenge 2 de març de 12:00 a 12:30 hores.

Des de Mollet i rodalies és el dia 96.3 de la FM, si ho voleu fer per Internet, l'enllaç directe és:

Ràdio Mollet

Més endavant trascriure l'entrevista en el blog, per tal que es pugui consultar.

dilluns, 17 de febrer del 2014

Una Deessa de la Terra americana: Pachamama

La universalitat de la figura de la Deessa Terra és incontestable. Si, tal com hem anat veient , en el vell món tenim constància gràcies a imatges prehistòriques com les Venus, deesses clàssiques tals com Isis, Demeter o Cibeles o la seva sincretització en forma de la Mare de Déu, en el Nou Món no tenim un marc diferent.

En una entrada anterior hem parlat la Deessa  Mare asteca Coatlicue, coneguda també com a Tonantzin , la de la faldilla de serps. Hem parlat també del seu temple principal a la muntanya de Tepeyac, que va ser destruit pels conqueridors espanyols i on avui s’aixeca el santuari de la Verge de Guadalupe.

Ara us parlaré d’una altra Deessa Mare del continent americà que encarna a la perfecció l’esperit de la Deessa Terra. Abans però, us vull mostrar aquestes frases del Cant dels indis Kagaba, de Colombia que traspuen l’esperit del somni de la Deessa Terra:

La “Madre de los cantos” (Sibalaneuman), la madre de nuestra entera semilla, nos dio a luz en los comienzos. Ella es la madre de todas las razas de hombres y la madre de todas las tribus. Ella es la madre del trueno, la madre de los ríos, la madre de los árboles y de todas las especies de cosas. Ella es la madre del mundo y de nuestras hermanas mayores las piedras. Ella es la madre de los frutos del campo y la madre de todas las cosas. Ella es la madre de nuestros hermanos menores franceses y de los extranjeros. Ella es la madre de los instrumentos de la danza y de todos los templos, la única madre que tenemos. Ella es la madre de los animales, la única madre, la madre de la Vía Láctea. Ella misma fue la que empezó a bautizar, ella nos dio la caja de cal (para consumir la coca). Ella es la madre de la lluvia, la única madre que tenemos. Por eso, dejó un recuerdo suyo en todos los templos. Junto con sus hijos, los “salvadores” Sintana, Seizankua, Alanuiko y Kultsavitabauya, dejó como recuerdo cantos y danzas. Así lo dijeron los sacerdotes, los padres y los hermanos mayores.

(citat per Eric Neumann a La Gran Mare, p.95)

PACHAMAMA

La Deessa Terra era adorada pels antics inques peruans amb el nom de Pachamama, literalment traduit com Mare Terra.

Els inques, de la mateixa manera que els pagesos i pastors de l’Europa de l’Edat Mitjana, tenien com a sagrats elements del paisatge de la Deessa Terra. La deessa Pachamama era per ells tot el que existia, és a dir que no tenia un únic sentit físic sino global de l'existència, pero en canvi se la ubicava en determinats llocs naturals. En aquests indrets els inques realitzaven ofrenes a la Mare Terra, tal com feien els camperols europeus fa uns segles i tal com es fa encara avui en dia en algunes ermites rurals en dies determinats, com el dilluns de Pascua. 


1.Pagès andí realitzant ofrenes a Pachamama

El Pachamama Raymi o dia de la Mare Terra (1 d'agost) és el dia que marca l'inici de l'any nou andí. Durant aquest mes es realitzen celebracions i ofrenes "pagament a la Terra" com a agraïment i reciprocitat amb la naturalesa i el món espiritual. 


A Catalunya i a Espanya, així com d’altres paissos europeus, l’Església va cristianitzar aquests cultes rurals amb temples dedicats a la Mare de Déu i a sants cristians (sobretot Sant Miquel, Sant Jordi i Sant Jaume). Com no podia ser d'una altra manera, a Amèrica la Pachamama va ser invocada a partir de la Mare de Déu. La diferència és que a Europa els antics cultes a la Mare Terra van ser sicretitzats perfectament per l'Església sobretot a partir de la imatge de la Verge, en canvi en l'actualitat la religió centrada en la Pachamama es comparteix amb el cristianisme, és a dir a Perú o Bolívia es poden trobar persones que professin el cristianisme i segueixin practicant els ritus i culte a la Pachamama. Entre els indis Cipayos, de l'altipla bolivià se la confon constantment amb la Verge Maria. 

Determinats accidents del paisatge andí estaven impregnats de significat mític i poder sobrenatural. Generalment eren pedres i brolladors d’aigua, però també muntanyes, coves i tombes dels avantpassats. A aquests llocs els anomenaven HUACAS. També anomenaven així a tot el que pogués ser sagrat, inclosos els temples, edificis o astres.


2. Muntanya i ciutat sagrades de Machu Picchu, fotografia de Ferran Vives


Un exemple immillorable d’aquest últim punt el trobem al sagrat llac inca del Titicaca. En aquest gran llac està la illa d’Amantani en la que els actuals inques realitzen cerimònies d’agraïment a la Mare Terra i el Pare Cel. Per ells són els anomenats Pachamama i Pachapapa (o també Pachatata) respectivament . En les dues muntanyes de la illa, en els seus cims, hi ha uns petits temples sense sostre, on els camperols deixen com ofrenes alguns dels productes que han obtingut de la Mare Terra. Li diuen a això “pagar a la Madre”.

3. Illa Amantani, al bell mig del llac Titicaca, foto de Ferran Vives

















4. Muntanya a la illa Amantani, foto de Ferran Vives




Tal com podem veure en aquestes fotografies, realitzades i cedides amablement per Ferran Vives, en una de les dues muntanyes de la illa Amantani del llac Titicaca s'aixeca un petit temple on els inques actuals deixen les ofrenes a la Mare Terra. 





5. Temple a Pachamama a la illa Amantani

Fotografies

2.3.4.i 5. Fotografies de Ferran Vives


dissabte, 8 de febrer del 2014

L'oracle de Delfos: el melic de la Deessa Terra

Tal com ja hem comentat anteriorment, els antics grecs, un dels pobles que més han aportat a la cultura occidental, van mantenir un fort lligam amb les antigues tradicions vinculades al culte a la Deessa Terra. Una de les mostres  més evident la trobem en el lloc més sagrat de l’antiga Grècia: el santuari de Delfos (Delphi). També és veritat que amb el pas dels segles i, ja en temps de l’època del imperi del logos grec, aquests cultes i tradicions van quedar amagats i emmascarats per divinitats masculines com és el cas del déu Apol·lo.

1. Restes actuals del temple de Delfos, a uns 200 km al noroest d'Atenes


L’apropiació del santuari de Delfos per part del déu Apol·lo és un dels casos utilitzats per alguns/es autors/es per a mostrar la relació de la serp amb les antigues deesses, o la deessa Terra. La Deessa Terra era la primera que governava el mont Parnàs, on posteriorment s’establiria el santuari del déu de la llum Apol·lo. S’han trobat figuretes de terracotta que ens fan intuir que abans del segle XII aC el lloc era un santuari oracular de la Terra. A l’obra Les Eumènides,  d’Esquil, la Terra és la primera divinitat profètica. La succeeixen Themis i Febe (Phoíbe) i aquesta darrera li proporciona a Apol·lo l’oracle i el nom.

La sacerdotessa de la serp Pitó (Pytho), la Pitonisa, era doncs una representant del culte a la Deessa Terra: la serp tal com veurem en altres ocasions, era un dels símbols de l’energia tel·lúrica i era tinguda com a una manifestació viva de la mateixa deessa Gaia, la Deessa Terra.



2. The delphic oracle,  quadre de John William Godward (1861-1922)


3. La pitonisa dèlfica a la Capella Sixtina,  de Miquel Àngel 
Tal com podem  observar en la representació victoriana superior, la pitonisa s'asseia damunt d'un trípode del que emanaven vapors de les profunditats de la terra. Aquests vapors sulfurosos, suposadament feien caure en un estat alterat a la sacerdotesa, que oferia llavors les paraules críptiques que eran interpretades en forma de poesia pels sacerdots del temple, en forma de resposta de l'oracle.

El terme pitonisa ha passat a la posteritat com un sinònim de dona endevinadora, que prediu el futur. També la podem observar representada per Miquel Àngel en els frescos de les parets de la Capella Sixtina, com també en la recreació fantasiosa del seu oracle a la famosa pel·lícula de 300.




La relació entre les sacerdotesses i les serps es va donar en ocasions diverses a la Grècia clàsica.  Fins i tot a  l’Acròpolis d’Atenes, en el temple de l’Erecteion  les sacerdotesses li oferien pastissos amb llet i mel a les serps com ofrenes. La serp, l’arbre i la fruita serien tres símbols importants del antic culte a la Gran Mare, que quedarien relacionats i perpetuats en el nostre imaginari col·lectiu de forma negativa en la cèlebre història bíblica de l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís (no apareixen així de forma casual).


L’altre element a tenir en compte respecte al santuari de Delfos és la pedra més sagrada de l’antiga Grècia. Tal com veiem són símbols que anem trobant per tot arreu i en tots els moments del nostre recorregut com humanitat, que estan enllaçats amb la Gran Mare Terra i que posteriorment serien assimilats per les innumerables devocions de les Mare de Déu trobades. A Delfos tenim la cova sagrada, la serp, les fonts sagrades (en aquest cas la font de Castalia), els arbres sagrats (els llorers d’Apol·lo)  i també la pedra.  Aquesta última rebia el nom d’omphalos, el melic, i quedava així connectada simbòlicament amb el cos de la deessa Gea, a la que veien realment com la Terra.

  
4. La pedra anomenada Omphalos Delphi, el melic del Món
Fotografies

2. The delphic oracle,  quadre de John William Godward. http://www.painting-palace.com/es/paintings/15007
3. La pitonisa dèlfica a la Capella Sixtina,  de Miquel Àngel. http://es.wikipedia.org/wiki/Or%C3%A1culo_de_Delfos
4. La pedra anomenada Omphalos Delphi, el melic del Món. http://www.secretsinplainsight.com/2011/07/25/omphale/

diumenge, 2 de febrer del 2014

La recerca de la Mare de Déu: la Col·lecció Mariològica Santaló Rull

Tal com explico en el meu treball La Deessa Mare en el Mon Clàssic i les empremptes de la seva cristianització, la figura de la Mare de Déu va assumir a la perfecció una completa assimilació amb les antigues deesses mare del món clàssic que encara eren vigents a l'edat mitjana, i que havien agafat el relleu també de les arcanes figures de la Gran Mare íberes i prehistòriques dels pobladors de la Peninsula Ibèrica.

La imatge arquetípica de la Gran Mare té i ha tingut un pes fonamental en les mentalitats dels éssers humans des dels nostres principis remots. Molts dels símbols sagrats de la Deessa Terra van ser associats a la Gran Mare, tal com afirma Eich Neumann a la seva obra La Gran Mare:

"Abans de que els fenòmens es fussionessin històricament en la figura humana de la Gran Mare, observem una multiplicitat de símbols que emergeixen de forma espontània i que formen part de la seva imatge encara informe i sense cristalitzar. Aquests símbols-majoritàriament símbols naturals oriunds de tots els regnes de la natura- estan en certa manera rubricats amb la imatge de la Gran Maternitat que desperta en ells i és a ells idèntica, siguin pedres o arbres, estancs, fruits o animals. Gradualment, es van vinculant a la manera d'atributs amb la figura de la Gran Mare, i configurant d'aquesta manera el grup simbòlic que envolta a la figura arquetípica i es manifesta en mites i ritus."



1. Portada del llibre The Great Mother, d'Erich Neumann

Molts autors afirmen aquest sincretisme entre la Mare de Déu i les antigues deesses mare, i un anàlisi mínimament seriós i rigurós posa en evidència que el que poden ser qualificats interessadament com a simples causalitats, ho deixen de ser per les aclaparadores dades que surten a la llum. Les mostres més clares són l'herència de títols, iconografies i cultes del Mediterrani antic que va heretar la Verge Maria.

Sigui com sigui, el pes que va anar agafant amb el pas dels segles la figura de la Mare de Déu, va fer que la seva ascendència dins la mentalitat cristiana anés augmentant i assolís una importància vital tal com antigament havia tingut la Gran Mare i les deesses de la Terra. Fins i tot el gran mitòleg Joseph Campbell situa a Maria dins de la tradició mítica i Arthur Cotterell, un altre important mitòleg afirma que en la persona de la Verge Maria, la deessa de la terra, la Gran Mare de les antigues religions, va aconseguir recuperar una part de la seva antiga preminència.

Els buscadors de la Mare de Déu

Vistos aquests punts, no ens pot ara estranyar gens que la nostra geografia s'omplís de temples dedicats a l'advocació de la Mare de Déu i que anessin apareguen de forma "miraculosa" centenars de imatges marianes en paratges que ja eren sagrats des de temps immemorials. En altre moment ja ens explaiarem. Tampoc és d'estranyar que alguns homes es percatessin de l'abundància d'indrets que acollien imatges de la Mare de Déu i tinguessin la necessitat de fer un recull d'aquesta evidència.Ara parlarem sobre aquests homes que van dedicar una bona part de la seva vida a buscar i ressenyar aquests temples i aquestes imatges. 

Dos d'ells són coneguts a Catalunya i Espanya; el pare Narcís Camós i el folclorista Joan Amades. 

Narcís Camós va ser un frare de l'Orde dels Predicadors, que va nèixer a Girona l'any 1621 i que va recórrer personalment (entre els anys 1651 i 1653) totes les capelles i santuaris marians existents al principat de Catalunya, reflectint-ho en una obra anomenada Jardín de Maria plantado en el principado de Catalunya (Barcelona, 1657). En aquest recull, va arribar a descriure més de 1.000 temples on es retia culte a la Mare de Déu.

2. Un dels exemplars de l'obra de Narcís Camós del segle XVII

Joan Amades,http://joanamades.cat/ va ser un gran etnologista català, conegut sobretot per la seva obra El costumari català, que va esdevenir una obra cabdal en l'estudi de la cultura popular catalana. Però el que volem destacar d'aquest savi cercador és una altra de les seves obres dins de la seva extensa bibliografia: Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. 

  
3. Exemplar de Imatges de la MDD trobades a Catalunya


www.ducablelibros.com
En aquesta obra Amades recull més de sis-centes imatges de la Mare de Déu, que segons les llegendes van aparèixer de forma miraculosa en tot tipus d'indrets. El nostre folclorista va desplaçar-se a principis del segle XX per multitud de llocs per recollir aquesta informació. A nosaltres el seu llibre ens ha servit per poder catalogar gran part d'aquestes imatges segons els tipus de lloc que, aparentment van cristianitzar: arbres, fonts, coves, roques, rius i llacs, etc.

En Joan Amades, conscient de que les imatges de la Mare de Déu trobades tenien un significat bastant profund en relació als cultes pre cristians, afirma a l'esmentada obra:

"aquestes imatges marianes, fortament aferrades a l'agre de la terra, en molts casos constitueixen vestigis de cultes naturalistes d'un pregon primitivisme que ni l'acció de la civilització ni la petjada del cristianisme no han assolit esborrar del tot.

L'home divinitzà i venerà les forces naturals i tot allò que adquiria als seus ulls quelcom d'excepcional o de sobresortint. Cada muntanya, cada roca, cada torrent, cada font i fins i tot cada arbre tenien la pròpia divinitat o el geni titular i protector".



Si bé aquests dos autors són ben coneguts per historiadors i estudiosos etnogràfics, la persona que esmentem a continuació és plenament desconeguda. L'atzar va fer que em posés en contacte amb la seva filla, la senyora Mercè Santaló, després que aquesta tingués coneixement del meu interès per la figura de la Mare de Déu en relació al treball que llavors estava realitzant La Deessa Mare en el Món Clàsic i les empremtes de la seva cristianització.

La senyora Mercé Santaló em va oferir la possibilitat de visitar la seva mare, i esposa del difunt Jordi Santaló Rull, i pogués consultar el seu extens fons mariològic. 


La Col·lecció Mariològica Santaló Rull

Jordi Santaló Rull (20/07/1920-10/03/1990) va ser un ginecòleg barceloní que va dedicar part de la vida a recollir informació diversa sobre imatges de la Mare de Déu.

El seu fons documental és ingent, meticulós i molt ben ordenat. Consta gairebé de 3.000 documents, que són conservats per la seva esposa.


A partir de l’any 1949 en Jordi Santaló va recollir molta informació de l’Arxiu de la Diputació de Barcelona, però el que més li agradava era anar amb la seva dona per Catalunya i a altres pobles per Espanya on visitava les esglésies, santuaris, ermites i parròquies per fotografiar les imatges o recollir goigs, medalles i altres efectes marians. 

Les fitxes que va crear per recollir la informació són força meticuloses. Algunes les enviava per correspondència i eren complementades per altres persones. 

El famós historiador Antoni Pladevall i Font, que era amic de la família Santaló, també era un dels seus informadors. Un altre amic de la família Santaló va ser l’arquitecte Antoni Gaudí. El geni de Reus i el pare d’en Jordi Santaló i Rull, Pere Santaló i Castellví, eren molt amics.




4. Pare de Jordi Santaló acompanyat de l'arquitecte Antoni Gaudí



En aquesta curiosa fotografia podem observar al famós arquitecte Antoni Gaudí fumant un puro, el pare de Gaudí amb barret negre, camisa blanca i barba i el pare del ginecòleg Jordi Santaló Rull, en Pere Santaló Castellví (amic i metge d'Antoni Gaudí) en primer pla. La fotografia va ser presa en una de les excursions que feien a Montserrat. 

En Jordi Santaló Rull va anar recollint meticulosament tota la informació que anava recollint sobre les imatges de la Mare de Déu en unes fitxes que va anar classificant de forma metòdica i disciplinada en carpetes i arxivadors. Es va crear també unes plantilles personalitzades on reflectia informació sistemàtica que anava aconseguint gràcies a les seves visites als llocs marians i a la correspondència que mantenia amb molts informadors. Tasca realment hercúlia en una època en que no existien els correus electrònics, faxos ni telèfons mòbils.

5. Fitxa la Col·lecció MSR  de la MDD d'Aranyó, Camós, Bisbat d 'Urgell

Tal com podeu comprovar en la fotografia anterior, les fitxes eren força completes amb detalls interessants, com també són realment destacables les notes manuscrites dels seus informadors. En aquest cas el rector de Camós (sufragania de Moncortés) amb el català escrit d'aquella època. Les carpetes tenen en el seu marge detalls classificatoris tals com la població, el bisbat i la situació de la Mare de Déu corresponent. 


Altres dades que recull la Col·lecció Mariològica Santaló Rull, són fotografies de les imatges i dels temples, així com pàgines de goigs. 

6. Informació diversa sobre Nostra Senyora dels Archs, Santa Pau, Girona
En la fotografia anterior podeu observar altres dades que es recullen en la Col·lecció; pàgins de Goigs, estampes, fotografies de les imatges o dels temples.

També podeu llegir en la fitxa corresponent, com a peu de pàgina el doctor Santaló agraïa la participació del seu informador. Altres dades que recullia era si la imatge havia estat cremada en la Guerra Cívil, si havia estat amagada, la data de la seva festivitat, si la imatge porta el Nen en braços, si porta alguna cosa a les mans, etc. És interessant destacar la informació que aporta el seu informador de que la imatge "te cara de adolorida". 

La Col·lecció disposa també d'un gran fons de medalles de Mares de Déu, que estan classificades en carpetes a part i que són arxivades de forma alfabètica.


7. Diverses medalles de Mares de Déu 


En aquesta imatge podem observar medalles de la MDD de Puigcerver (Alforja), Puiggraciós (Ametlla) i Puiglagulla (Vilalleons).












Un cop fet aquest petit recull sobre la Col·lecció Mariològica Santaló Rull, i també amb la voluntat de retre un petit homenatge a la tasca del senyor Jordi Santaló Rull, volem exposar que en una propera entrada detallarem informació més extensa sobre el significat de les aparicions de les Mares de Déu trobades i la cristianització dels paratges anteriorment sagrats abans de l'arribada del cristianisme.

Fotografies 

1. Portada del llibre The Great Mother, d'ErichNeumannhttp://www.goodreads.com/book/show/1282241.The_Great_Mother
2. Un dels exemplars de l'obra de Narcís Camós del segle XVII. www.todocoleccion.net
3. Exemplar de Imatges de la MDD trobades a Catalunya, www.ducablelibros.com
4, 5, 6 i 7 fotografies de l'autor del blog de la Col·lecció Mariològica Santaló Rull.