EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

dilluns, 21 d’abril de 2014

El dia de la Mona i l'ou de Pasqua

Com passa sovint, les tradicions dels pobles es celebren sense poder determinar amb seguretat quin ha estat el seu origen. Normalment no existeix cap document escrit que pugui evidenciar una mostra clara dels inicis de les festes populars, llavors sorgeixen teories diverses, que basant-se en similituds lingüistiques o formals solen aventurar-se en afirmar conèixer el perquè de la celebració festiva. Un d'aquests casos és la Mona del Dilluns de Pasqua.

La festa de Pasqua, tal com afirma Joan Amades, és antiquíssima i la celebren molts pobles arreu del món. No creiem que sigui casualitat que va ser la primera festa adoptada pels primitius cristians i abans havia estat celebrada amb molta intensitat, fins i tot per Pasqua s'havien alliberat esclaus i indultat presos. Dos dels trets més significatius de les antigues celebracions de l'esclat de la primavera de la Mare Terra encara es mantenen avui en dia a Catalunya: la simbologia dels ous i l'obsequi de la Mona.   


1. Mona de Pasqua 


En el món eminentment urbà dels nostre temps les tradicions més populars s'han anat perdent. Un dels actes festius típics de la Pasqua com són les caramelles, grups d'homes que sortien a cantar per manifestar el retorn de l'alegria després de l'austeritat de la Quaresma i la Setmana Santa, només es coneix actualment en àmbits més rurals i de forma puntual en pobles que han mantingut la seva tradició com pot ser Sant Julià de Vilatorta o Súria. Però tots els nens i nenes catalans saben perfectament el que és la Mona, el pastís de xocolata amb el que els padrins obsequien els seus fillols per Dilluns de Pasqua i que sol contenir ous de xocolata, plomes d'ocells de colors, conills, gallines o pollets (tots ells són símbols antics de la fertilitat).

Els ous de xocolata que apareixen a les mones de pastisseria substitueixen als ous durs pintats que les mones tradicionals tenien abans del segle passat. Aquests ous són un clar exemple de la universalitat de l'Ou de Pasqua de l'inici de la primavera, que es perd en la nit dels temps; per exemple en la cultura persa ja existia la tradició de decorar ous en l'equinocci de primavera o els cartaginesos de l'Eivissa púnica decoraven també ous d'estruç (que encara es conserven en el Museu Arqueològic d'Eivissa).


2.Ous de Pasqua a Ucrània


3. Ous de Pasqua a Rumania

4. Ou d'estruç decorat de la Necròpolis de Puig de Molins (Eivissa)


El nom de Mona no fa referència a cap animal. Hi ha diverses teories sobre l'origen d'aquest mot: 

Una refereix al mot arab antic munna, que vol dir regal i que conté semblances tant a nivell llingüístic com simbòlic. Més encara si aquest regal feia referència al tribut d'arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. 

Altres creuen que pot tenir relació amb les muniquies, celebracions gregues en honor d'Artemisia en les que s'oferia a la deessa guega pastissos amb espelmes. També amb la festa cèltica de Beltane, que es celebrava el primer de maig i que en les ofrenes hi havia tortells rematats d'ous.

També existeix un altre possible origen; els antics romans durant el mes d'abril feien ofrenes a la Deessa Terra Ceres de paneres ornades i plenes d'objectes (sobretot coques i pastissos) que rebien el nom de munda. En aquest cas també tindríem semblances etimològiques, simbòliques i formals.

5. Festes de Cerealia per Roma, Lawrence Alma-Tadema (1894)

Sigui quin sigui el seu origen totes les teories tenen en comú algun vincle amb la Terra i la primavera. A més hem de tenir present que el costum més arrelat a Catalunya, València o les Illes Balears era anar a menjar la mona en grups d'amics al camp, per celebrar l'esclat de la natura després de l'hivern. Els llocs triats eren (encara es manté en algunes poblacions aquesta costum dels Aplecs) precisament llocs que ja havien estat cristianitzats des de fa molt de temps i que anteriorment havien estat santuaris pagans. Molts d'ells amb fonts que abans del cristianisme eren sagrades. Per posar algun exemple els aplecs de la Mare de Déu del Grau a Gallifa, de la Mare de Déu del Remei a Flix, de la Mare de Déu de Ia Posa a Isona, la de la Mare de Déu de la Roca a Mont-roig del Camp, el de Santa Maria del Puig a Esparraguera o el del santuari de la Mare de déu del Salgar, a Montsonís.



6. Ermita de Santa Maria del Puig, Esparraguera


En aquestes dues imatges es poden observar un parell de llocs on es realitzen aplecs de Pascua i que ja eren sagrats abans del cristianisme.
7. Santuari del Corredor, Dosrius.

Fotografies








1 comentari: