EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

diumenge, 22 de juny del 2014

El santuari de la Fontcalda

Sol dir-se que les fonts, els pous i les deus d'aigua representen per moltes cultures la matriu espiritual de la Terra i tenen la capacitat de sanar, transmetre saviesa o també de concedir desitjos. Aquests espais també van ser sagrats per molts pobles d'Europa i sovint van ser cristianitzats a partir de l'Edat Mitjana amb tot tipus de temples; ermites, esglésies i santuaris.

El santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda (Gandesa, Tarragona) és un dels molts i molts que trobem a la nostra geografia en que un lloc sagrat va ser cristianitzat a partir de la imatge de la Mare de Déu. Santuari que es va aixecar al costat d'aigües termals salutíferes, d'aquí prové el seu nom Fontcalda,  és a dir font d'aigües calentes. Aquestes tenen una temperatura aproximada d'entre 25 i 28 graus centígrads.

1. L'entorn privilegiat de les aigües de Fontcalda

Aigües termals del riu Canaletes, al costat del Santuari de Fontcalda.













L'església principal del santuari és del segle XVIII, però es té constància de que al segle XIV ja existia un temple aixecat per frares de l'ordre trinitària. 


2. Façana principal de l'església del santuari de Fontcalda.




Del segle XIV possiblement prové la llegenda de la Mare de Déu trobada de Fontcalda. Llegenda que consta en el llibre de Joan Amades, Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya, del que ja hem parlat en altres ocasions. També hem referit que les Mares de Déu trobades van ser una de les millors estratègies que va utilitzar l'Església per poder cristianitzar el paganisme estès per Europa encara en aquelles centúries mitjavals. 

Una altra de les tradicions que esmenta Joan Amades sobre aquesta Mare de Déu en la seva obra és que els segadors de la Terra Alta i de la Castellania li donaven les gràcies quan acabaven les messes sense cap contratemps. Això reafirma també el caràcter de Mare Terra de les imatges marianes, ja que en aquesta ocasió, com en d'altres els pagesos agraeixen a la Verge el fruit dels cereals conreats, tal com es feia antigament amb Demeter i Ceres.

3. Un altre paratge al costat del santuari, on la Deessa Terra ens ofereix una de les millors cares

Volem destacar també, que en el mateix santuari, com a moltes altres vegades es fa refèrencia al caracter salutífer de les aigües i s'estableix un paralel·lisme clar amb el caràcter salutífer que l'Església atribueix a la Verge respecte als seus fidels. Això ho podiem observar en l'escrit llatí de la façana, amb l'expressió SALUS-INFIRMORUM: salut dels malalts i que existia abans de que és deixés tot l'edifici sense enguixar.  



4. Escrit a la façana, desaparegut actualment.


Tot i que aquest escrit no apareix en la façana del santuari actual, si que el trobem en la font que hi ha al costat esquerra de l'exterior del temple. La llegenda que apareix és la següent: SALUS INFIRMORUM. ALS QUE US VISITEN EN ELLA DAU-LOS SALUT PUIX PODEU. 


5. Detall de la font que s'observa en la foto 2 al costat esquerra de la façana principal


Finalment us deixo una fotografia representativa també del entorn agrest i de gran bellesa on s'aixeca aquest santuari i que testimonia la tria que feien els nostres avantpassats d'aquests indrets per retre culte a la Mare Natura, que solia tenir en aquests punts el seu màxim esplendor. Tal com veiem es coincideix un lloc on tenim aigües termals amb propietats curatives i muntanyes i boscos esplèndids que aixequen al seu voltant. 

6. El santuari de la Fontcalda dins del seu entorn natural


Fotografies

1. L'entorn privilegiat de les aigües de Fontcalda
2. Façana principal de l'església del santuari de Fontcalda.
3. Un altre paratge al costat del santuari, on la Deessa Terra ens ofereix una de les millors cares
5. Detall de la font que s'observa en la foto 2 al costat esquerra de la façana principal
6. El santuari de la Fontcalda dins del seu entorn natural


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada